PRÒLEG

Normalment quan algú et demana per fer un pròleg, el primer que se't acudeix és agafar paper i llapis, i començar a escriure. Nosaltres no sé si ho hem fet bé o malament, però a taula el que hem posat és una colla de menges per tal de procedir a sopar. No sabríem dir si això ens ha distret de l'objectiu pretès o si ens ha donat més idees.

Això us podria suggerir que a taula varem començar a parlar de futbol, de política, de sexe, o de històries de la mili? Doncs no. Mentre menjàvem vam parlar de menjar. De plats, de cuina, de la seva vinculació amb la festa i amb els nostres costums. Perquè el menjar forma part de la nostra cultura. No en sabem el motiu, però després de menjar i veure, els meridionals ens convertim en filòsofs de via estreta. Som capaços d'elaborar les teories més agosarades al voltant de qualsevol cosa. Més que un pròleg estàvem fent un simposi, una tradició molt romana en acabar els àpats.

Ens va agafar per valorar la visió de diverses cultures davant del menjar. Varem comparar les cultures que més coneixem i de quina manera s'entaulen a menjar i dediquen temps a la conversa posterior si pot ser en una taula rodona, i d'altres que consideren l'àpat com un aspecte més itinerant consumint petites porcions en bars i tabernes substituint la taula pel un taulell, o els de més el nord que beuen més que mengen. Uns es miren a la cara i els altres ho fan recolzats a la barra mirant cap endavant, sense gaire possibilitat de conversa.

Els un segueixen donant més importància a la conversa, i d'altres en el motius dels himnes bàquics. Uns evoquen més sentiment en la tertúlia i altres en la cançó.

En tots els casos, els productes culinaris consumits són d'una indiscutible qualitat, com ho han estat sempre i ho haurien de seguir estant.

Un altra vessant de la conversa del sopar-pròleg van ser els aspectes nostàlgics que ens evoquen alguns aliments, sobretot per als que hem tingut la sort de passar de l'alletament, als brous casolans i a les sopes escaldades. I posteriorment als rostits i als guisats solemnes.

Per tot això, inevitablement seguirem a la recerca de les emocions gustatives d'aquesta cuina tant nostra.

Josep Sabatés, Pep Salsetes, membre fundador de la Societat Gastronòmica La Picada de l'Ametlla del Vallès

Jaume Nadal , President fundador de la Societat Gastronòmica Penya Calipo de Granollers.

COM S'HA FET EL PROLEG

Tal com s'acostumen a fer i a resoldre moltes coses en aquest país, el pròleg de "Les extravagàncies del fashion-food, un llibre agredolç" és va fer al voltant d'una taula. Una taula de menjador, no pas la d'un escriptori.

Tres amics, una taula, bon menjar i tertúlia. Una tertúlia que va començar una bona estona abans, quan, ja davant dels estris de cuina i dels fogons, tots tres van iniciar una conversa culinària.

Amb el pap ple i l'ajuda d'un ordinador portàtil, una pluja d'idees, conceptes i suggeriments al voltant de la cuina i la gastronomia van desembocar en el pròleg escrit per Josep Sabatés "Pep Salsetes" i Jaume Nadal. Un pròleg. Una declaració de intencions.

No us penseu que el fet que l'autor del llibre hi fos present signifiqués que ell en dirigia la cerimònia i el redactat. L'Eugeni fa fer de secretari, tot escrivint al dictat dels prologuistes.

L'autor només va voler posar-hi el nas, a la part final del pròleg, en la declaració d'intencions. La seva proposta de final va agradar, però va ser una altra. La seva proposta era: "Per això, inevitablement, sempre serem uns golafres”. Un final cert, però poc seriós, donada la talla dels prologuistes.