LA PORTADA
L'autor de la imatge que encapçala la portada del llibre és el cerverí Joan Porredon, un autor amb un llarg recorregut professional (no us cregueu que sigui vell, el que passa és que va començar de molt jove). Considerat en els ambients professionals con un poeta de la imatge, les càmeres de fotografiar de tota mena i les de cinema i de vídeo han estat sempre les seves eines de treball.
Autor de diversos treballs temàtics que han estat objecte d'exposicions fotogràfiques a tot el país, exposa actualment la tercera edició del seu projecte nuSnu a l'espai transfronterer del Campus Universitari de Cappont de Lleida.
El seu treball mereix ser explicat per ell mateix :
”Quan l'Eugeni em va plantejar la possibilitat de fer la fotografia de la portada del seu nou llibre, només em va dir: “M'agradaria que fessis una poesia de les teves”. Que et diguin això és tan estimulant com castrant. Estimulant, perquè se t'obre la possibilitat d'investigar i remenar per l'imaginari a veure què se t'acut, i castrant, perquè és una enorme responsabilitat pensar la imatge d'una portada que encaixi amb el contingut del llibre i que no sigui un estirabot que només entengui jo. Em va semblar que un bon inici era acotar la proposta en dues paraules clares “deconstrucció” i “postmodernitat”. La deconstrucció em portava a pensar en una imatge de manualitat, en un procés complexament senzill. Una primera idea va ser deconstruir tota mena d'hortalisses de la nostra cuina mediterrània en peces dels antics jocs de construcció de fusta i construir una mena de castell, per exemple, però el resultat final no el veia clar per la banda de la postmodernitat. Donant-li tombs i més tombs vaig topar amb la imatge d'un cogombre que se'm representava com la Torre Agbar de Barcelona... Només calia donar-li un toc de manipulació deconstructora i va ser quan se'm va definir la idea d'incrustar al cogombre trossets d'hortalisses amb els colors més vistosos. Una part ja la teníem. Després de fer malbé una dotzena de cogombres vaig aconseguir fer-ne un que em satisfés -no és gens fàcil fer els foradets quadrats i ben disposats (us convido que ho proveu). Després només calia plantejar la fotografia final. Primer volia reflectir la quantitat de matèria primera que s'ha hagut de fer “malbé” per aconseguir un plat ben “fashion” i després intentar reproduir la lluminositat de la Torre Agbar. A part de la distribució precisa dels elements, perquè s'entengués que les verdures del fons eren les usades per crear el plat, el joc de llums, era imprescindible afinar-lo molt. Volia contrastar l'impacte visual del cogombre amb un fons molt clàssic dins el món del bodegó i que quedés en un segon pla tant físic com conceptual. Evidentment, la solució més correcta que vaig saber trobar és la que veieu publicada a la portada del llibre.”
No cal fixar gaire la vista a la portada per comprovar que l'objectiu s'ha complert amb escreix. Si d'aquest llibre se'n venen més edicions de les previstes, el mèrit serà seu. Ni sent amant dels cogombres ni d'algunes extravagàncies culinàries es pot assegurar que aquest plat sigui un d'aquells que convida a tastar-lo. A veure si algun “cuiner il·luminat” d'aquests a qui agrada tant enfilar-se al damunt de tot en copia la idea.